90 anys de la proclamació de la II República

Es proclamen, per tant, els set regidors de Polinyà en tres comissions:

• Comissió Hisenda, formada per José Vilardell Cusidó i Pedro Urpina Balaguer.
• Comissió de Gobernació, formada per Ramon Cusidó Cánovas i José Turell Tos.
• Comissió de Foment, formada per Pedro Bonamich Anglada  i Pedro Manent Martí.

Totes tres presidides per l’alcalde que continuaria sent Salvador Bonamich Martí.

La Constitució del 1931

Durant el període de la II República va ser aprovada la Constitució, el 9 de desembre de 1931, amb canvis importants respecte al període anterior, com la separació entre Església i Estat. Això va comportar, per exemple, que els cementiris passessin a ser de jurisdicció civil exclusivament.

A Polinyà aquest fet es materialitza en el ple municipal del 14 de maig de 1933. Segons l’acta, es procedeix a la “incautació del cementiri” i a la confecció de l’ordenança de cobrament de drets. S’hi acorda també que Estanislau Vilardell sigui el fosser i Antoni Antonell el paleta.

Més drets per a les dones

Una altra novetat important de la nova Constitució va ser el reconeixement del dret a vot femení: “els ciutadans d’un i d’altre sexe, majors de 23 anys tindran els mateixos drets”. La primera vegada que van votar les dones al nostre territori va ser a les eleccions generals de 1933. A Polinyà 136 dones van poder exercir el dret a vot per primera vegada.

La Constitució també va permetre l’accés de les dones a càrrecs públics. Gràcies a això, Nativitat Yarza Planas va ser la primera en ocupar el càrrec d’alcaldessa a l’Estat espanyol després de les municipals del gener de 1934.