Diem adéu al roure, testimoni silenciós de la història de Polinyà

Els arbres són testimonis silenciosos de la història, la popular i la personal. Hi són sempre, de vegades ni els veiem pel costum, però quan algun desapareix de segur que se’l troba a faltar. Es fan un lloc en la memòria i en el record de molts veïns i veïnes. I això, sense cap mena de dubte, és el que ha passat amb el roure centenari de Polinyà.

L’edifici municipal El Roure, inaugurat el 2008, rep aquest nom en el seu honor. Es va mantenir tot i la construcció de l’edifici gràcies a haver-lo trasplantat des del seu lloc original, al centre del solar. Però el 25 de gener, finalment, l’Ajuntament es va veure obligat a procedir a la seva tala per a la seguretat d’usuaris i vianants. El serveis de jardineria li havien aplicat, sense èxit, diversos tractaments per a frenar una plaga de minadors. Tot i els esforços, però, en els darrers mesos es va poder comprovar que la major part de la fusta era morta, la capçada ja no brotava i el tronc presentava gran quantitat de forats produïts pels minadors. La seva estabilitat depenia d’uns tensors instal·lats a la base.

La tala definitiva “ha estat una decisió difícil de prendre atès el que representa aquest exemplar per al nostre municipi”, ha explicat l’alcalde de Polinyà, Javier Silva. L’Ajuntament, ara, estudia la plantació d’un nou exemplar de roure al jardí de l’equipament.