Maria Isabel Calderón rep el primer Reconeixement Ibárruri

L’Ajuntament ha acordat distingir amb el primer Reconeixement Ibárruri la polinyanenca Maria Isabel Calderón Cano. Calderón és membre de l’associació Dones de Polinyà des de 1990, quan l’entitat era una delegació de la de Cerdanyola. Des de 2010, quan l’associació es va constituir oficialment a Polinyà, n’és la secretària.

Durant tot aquest temps, la guardonada ha impulsat l’associacionisme entre les dones de Polinyà, promovent actes de tota mena: des de la commemoració del Dia Internacional de les Dones i del Dia Internacional contra les Violències Masclistes fins a nombroses activitats que han contribuït a l’enfortiment de la cohesió i el teixit social del municipi: tallers, excursions, cinema, etc. A més, Calderón és membre activa d’altres entitats, com l’Associació contra el Càncer de Polinyà, i un pilar de la comunitat: s’ha mostrat sempre disposada a participar activament en les propostes organitzades al municipi.

Amb aquesta distinció, com ha explicat la regidora d’Igualtat, Cintia Guerrero Tapia, l'Ajuntament ha volgut reconèixer "la seva contribució a fer de Polinyà un espai d'unió, solidaritat i feminisme", així com la seva implicació, l’esforç i la dedicació incansable.

Què és el Reconeixement Ibárruri?

El Reconeixement Ibárruri neix amb el propòsit de destacar aquelles persones que, des de la seva quotidianitat, contribueixen a la cohesió social de Polinyà i a la construcció d’una comunitat feminista.

Aquest reconeixement, també, és un acte de memòria i reivindicació. “Ibárruri representa la valentia dels que no es conformen, dels que lluiten per una societat més justa i igualitària. El seu llegat inspira a continuar treballant per un poble on la igualtat de gènere i la justícia social siguin realitats inqüestionables”, ha explicat la regidora Cintia Guerrero durant l’acte d’entrega.

Qui va ser Dolores Ibárruri?

Dolores Ibárruri, Pasionaria (1895-1989), va ser una dirigent comunista i figura rellevant en la història política d’Espanya del segle XX. Nascuda en el si d’una família minera basca, va iniciar la seva militància sindical i política de ben jove. El 1920 va entrar a formar part del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i va ser redactora del diari Mundo Obrero.

Diputada a Corts, durant la Guerra Civil va destacar com a dirigent del govern republicà i com a oradora, habilitat que va posar al servei de la cohesió i la resistència populars en la lluita contra les tropes franquistes. Va recuperar el lema de la Primera Guerra Mundial “No passaran!” com a consigna d’aquesta resistència.

La seva lluita no tan sols va ser política, sinó també social, advocant per la igualtat i la dignitat dels oprimits. Els seus biògrafs destaquen la seva capacitat i afany per unir els diferents sectors populars en la lluita per una societat més justa i igualitària. Ibárruri va defensar els drets polítics, socials i econòmics de les dones, en va promoure la participació activa en la política i va defensar la igualtat de condicions en l’àmbit laboral o l’accés a l’educació. A partir d’entitats com l’Associació de Dones Antifeixistes, va motivar milers de dones a lluitar contra el feixisme. Des de l’exili, va ser secretària general i presidenta del PCE. Retornada a Espanya el 1977, va ser elegida de nou diputada a Corts.