La renovada biblioteca s'inaugurarà amb el nom de la supervivent dels camps de concentració nazis i activista pels drets humans.
El nom de Neus Català per a la biblioteca de Polinyà va sorgir d'una proposta ciutadana que tant el govern municipal com l'equip tècnic van considerar adient tenint en compte que l'equipament disposa d'un fons específic sobre l'holocaust i el nazisme. La proposta va ser aprovada per tots els grups municipals
en el ple del 6 de juliol del 2022. D'aquesta manera es vol fer
homenatge al seu compromís i a tot allò que representa com a testimoni de les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.
Neus Català (1915–2019) va ser una activista dels drets humans i supervivent del camp de concentració nazi per a dones de Ravensbrück. Va néixer als Guiamets (Priorat). Infermera de professió, durant la Guerra Civil es va fer càrrec de la colònia Les Acàcies de Premià de Dalt, que allotjava 182 infants orfes, els anomenats “nens de Negrín”. Amb ells, el 1939 va travessar la frontera francesa i es va exiliar a França on va col·laborar amb la Resistència. Juntament amb el seu marit, l’occità Albert Roger, van centralitzar a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació. També hi van allotjar presos polítics.
El comando de les gandules
Tots dos, però, van ser detinguts el 1943. Català, llavors, va ser reclosa i maltractada a Llemotges. I el 1944, deportada a Ravensbrück, primer, i a Flossenbürg, després. En aquest darrer camp de concentració va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. Juntament amb altres dones, conscients que el material bèl·lic que fabricarien aniria contra la seva gent, van arriscar la vida per a boicotejar-ne la producció. Mitjançant sabotatge, van inutilitzar uns 10 milions de bales i espatllar nombroses màquines de fabricació d’armament. Es van convertir en l’anomenat Comando de les Gandules.
Després del seu alliberament, va tornar a França des d’on va continuar amb la lluita clandestina contra el franquisme. Va viure a Sarcelles, prop de París, i va presidir l’Amical de Ravensbrück.
La lluita per mantenir la memòria
La seva lluita pels drets humans i els seus esforços per mantenir la memòria històrica i, especialment, la de les dones víctimes del nazisme, han estat reconeguts per nombroses institucions. Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i escollida Catalana de l’Any 2006 per la seva defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. El 2014 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla al Mèrit Cívic en reconeixement de la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.
El 2019, per votació del Consell de París del febrer del mateix any, la Ciutat de París li va atorgar la Medalla Gran Vermell, la màxima distinció de la capital francesa. El juliol, el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polítics, la creació d'un carrer en la seva memòria. El 3 d'octubre de 2019, dins els actes del 80è aniversari de l'alliberament de París, va ser inaugurat el passeig de Neus Català.
