ICV-EUiA: I ara què, si tot segueix igual? - Desembre 2017
Ja han passat les eleccions i, sens dubte, uns dies després, la pregunta més escoltada al carrer, a la feina, als grups d'amics i amigues, a la família, és: i ara, què, si tot segueix igual?
I es que, com ja dèiem alguns, aquests comicis no podien de cap manera resoldre l'anomenada qüestió catalana.
I qui ha guanyat?
D'una banda, i fent un anàlisi que deixi de banda els dos blocs (independentistes versus unionistes), ha guanyat clarament la dreta neoliberal, que s'imposa com a primer i segon partit, Ciutadans i Junts per Catalunya, respectivament: dos partits únicament diferenciats per la identitat nacional, ja que les seves polítiques socials i econòmiques són les mateixes. Han tornat a guanyar, doncs, les retallades a Educació i Sanitat, les reformes laborals que tant de mal han fet als treballadors i treballadores, les privatitzacions a la Sanitat Pública, l'empobriment de les majories socials...
D'altra banda, i ja parlant de blocs, si bé el bloc independentista ha guanyat en escons, no ha tingut prou suport en vots que l'avali per tirar endavant la seva República independent, de la mateixa manera que el 155, ni per vots ni per escons, no resta legitimat per una majoria de catalans i catalanes, més bé tot el contrari.
Per la nostra banda, és clar que els resultats de Catalunya en Comú Podem no han complert amb la nostra expectativa, ja que hem perdut 3 escons i veiem, amb preocupació, com una part de les classes populars han votat una opció que és muleta del PP i que al Parlament es posiciona en contra dels drets socials. Ara, la nostra responsabilitat és treballar millor i fer una bona oposició contra les polítiques de dretes.
I tornem a la pregunta, i ara què, si tot segueix igual? I, per respondre-la... Una reflexió del Xavier Domènech:
“Lo usual es que cuando un Gobierno hace algo tan inusual como intervenir Catalunya y convocar elecciones, y le sale tan mal, reflexione qué caminos le han llevado a esta situación en la que se ha quedado sin grupo parlamentario y la ciudadanía ha votado contra el 155. Pero el PP no nos tiene acostumbrados a lo normal sino a la excepcionalidad. Por ese camino, va a empeorar la situación. Por eso se impone la reflexión de las fuerzas progresistas en España porque hay mayorías para echar al PP. Si alguien quiere esperar a que el fuego incendie todo, que espere. Pero creo que es mejor apagarlo ya.”
Què us sembla?