Taula per a la reconstrucció social i econòmica

Des del mes de març estem vivint la crisi sanitària més greu de la nostra història recent. L’impacte de la Covid-19 en termes estrictament mèdics ha estat devastador. Tota crisi sanitària té una derivada social i econòmica i aquesta no és una excepció. La nostra ciutadania, que encara estava en lenta recuperació de l’anterior crisi del 2008, s’ha vist colpejada per l’aturada pràcticament total de l’economia. Aquesta aturada encara dura, tot i que es preveu una situació de “nova normalitat” a finals del mes de juny.

Aquesta greu situació ens obliga a planificar les polítiques públiques que l’Ajuntament de Polinyà ha de posar en marxa durant els propers mesos per reconstruir social i econòmicament la nostra vila sense deixar a ningú enrere. Les respostes, tot i que han de ser eminentment socials, han de ser molt transversals per fer front els diferents reptes que se’ns obren.

Aquest document comprèn, en primer lloc, una diagnosi de la situació actual per, posteriorment, detallar les mesures que proposem dividides en 4 eixos: cohesió i benestar social; desenvolupament econòmic i ocupació; cohesió territorial, sostenibilitat i transició energètica; i govern obert i gestió professional i de qualitat. En el moment de redactar aquest document algunes de les mesures ja s’han aprovat donada la urgència de la situació.

La declaració de l’estat d’alarma, el passat 14 de març, degut a la situació de pandèmia, va comportar el tancament immediat de tots els serveis municipals, alguns dels quals ja s’havien anat tancant durant aquella mateixa setmana. L’aturada parcial (i durant dues setmanes pràcticament total) de l’economia ha comportat una reducció de l’activitat econòmica, un increment de l’atur i de les persones usuàries de serveis socials.

Atur

El mes de febrer la taxa d’atur a Polinyà era del 9’24%. Tot i un augment d’un 3% durant aquell mes, la taxa s’havia reduït un 9% respecte el mes de febrer del 2019, representant el municipi del Vallès Occidental amb una reducció més gran. Les dades del mes de març, amb dues setmanes ja d’estat d’alarma, van canviar aquesta tendència. L’atur es va incrementar en un 20’4%, passant a una taxa de l’11,15% i convertint-nos en el municipi de la comarca amb una variació mensual més elevada. Les dades del mes d’abril van continuar aquesta tendència, situant la taxa en el 13’01%, un increment del 19’2% respecte el mes anterior.

Les últimes dades disponibles, les del mes de maig, situen l’atur en una taxa del 13’23%. Això significa un increment del 2’1% respecte el mes anterior, situant-nos en 545 persones aturades. L’increment del mes de maig, per primera vegada des de l’inici de la crisi actual, és menor que la mitjana comarcal. L’increment interanual, però, és del 43%, només superat entre els municipis de més de 1000 habitants del Vallès Occidental per Vacarisses, amb un 48’9%. L’increment interanual comarcal és del 26%.

Pel que fa a la distribució per sexe, del total de 545 persones aturades, 233 són homes (taxa del 10’44%) i 312 són dones (16’53%). Les dades del mes de febrer eren del 7’37% i de l’11’39% respectivament. Un increment, per tant, més elevat entre el col·lectiu femení.

I pel que fa a la distribució per edats, trobem que a la franja 16-29 anys hi ha 90 persones aturades (18’11%), 30-44 anys són 204 (10’6%), 45-54 anys són 135 (11’29%) i majors de 55 són 116 (23’2%). Al febrer les taxes eren del 10’33%, 6’23%, 7’64% i 23’65% respectivament.

ERTOS

Aquesta dada es refereix als ERTOS de les empreses amb seu social a Polinyà i, per tant, no reflexa fidelment l’afectació a la nostra població, tot i que és un indicatiu de com moltes empreses han actuat. A data 19 de juny, la Generalitat ha aprovat un total de 161 ERTOS a empreses amb seu social al nostre municipi, afectant a un total de 2207 persones treballadores. Aquestes dades són acumulades i, per tant, a data d’avui molts ERTOS ja han finalitzat total o parcialment.

Activitat empresarial

Les dades d’activitat empresarial tenint en compte el tancament del primer trimestre i, per tant, només els primers 15 dies d’estat d’alarma, són dolentes. D’un total de 492 empreses a 31 de desembre del 2019 hem passat a 440 a 31 de març del 2020, una davallada del 10,6%, la més gran de la història en un únic trimestre.

En canvi, en el cas dels assalariats a tancament del 1er trimestre, aquests es van reduir un 1’4% respecte el trimestre anterior, passant de 6799 a 6704. En aquest cas, aquesta xifra segurament es notarà més amb les dades del segon trimestre.

Pel que fa a les persones donades d’alta al règim d’autònoms, el 1er trimestre es van reduir un 2’6%, passant de 529 a 515.

Renda Familiar Bruta Disponible i IRPF

Les dades de 2019 ens diuen que Polinyà tenia una RFBD(La RBFD és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi) de 15.667 euros, per sota de la mitjana comarcal (16.767 euros) i de la provincial (19.043 euros). Pel que fa a l’IRPF, les dades de 2017 (la base imposable de l’IRPF consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu) situaven aquesta dada en 21.296€ (24.771€ a la comarca i 24.864 a la província).

Dades de persones usuàries de serveis socials

Un dels efectes de la crisi econòmica serà l’increment de persones usuàries de serveis socials. En aquest sentit, durant els propers mesos veurem la incidència real de la crisi (i també la incidència, esperem positiva, de la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital), però és interessant veure l’evolució durant aquests mesos.

Aquest eix comprèn tot allò relacionat amb els serveis a les persones i és, per tant, un pilar fonamental d’aquest document. Les mesures que proposem en aquest eix van, en primer lloc, enfocades a ajudar a suportar la reducció d’ingressos que moltes famílies han patit aquests mesos però també a garantir drets més enllà, com l’accés a la cultura, la defensa de la nostra gent gran o la garantia d’oportunitats al nostre jovent. En definitiva: garantir el dret a la dignitat.

1. Modificar l’Ordenança municipal sobre l’atorgament de prestacions econòmiques de caràcter social per flexibilitzar l’accés i encabir noves necessitats degut a la situació actual (Modificació feta al Ple Ordinari del 27 de maig del 2020).

2. Aprovar d’un conveni amb Càritas pel que fa a les prestacions d’aliments, incrementant la quantia destinada.

3. Incrementar el pressupost de serveis socials per donar resposta a totes les demandes, complint amb els canvis de l’ordenança.

4. Aprovar les beques “Oportunitats” per subvencionar activitats d’estiu, activitats extraescolars i despeses escolars (llibres, material informàtic, material escolar, sortides curriculars i transport) (Bases aprovades al Ple Ordinari del 27 de maig del 2020)

5. Un cop iniciat els casals d’estiu municipals fer un sondeig per conèixer les necessitats d’un servei durant els mesos d’agost i setembre i, si hi ha demanda, buscar la fórmula més adient per oferir-lo.

6. Realitzar un control continu de totes les persones vulnerables (gent gran, dependents, casos en seguiment per part de serveis socials, etc.)

7. Establir un servei de menjar a domicili per a la gent gran que ho necessiti

8. Crear un banc del temps per fer acompanyament a gent gran. Explorar la possibilitat de fer-ho a través d’un projecte amb l’Institut, facilitant així l’intercanvi intergeneracional

9. Treballar per aconseguir un increment de les persones usuàries del Casal de la Gent Gran, vetllant per la importància en termes de salut que té el que aquest col·lectiu sigui actiu.

10. Impulsar un servei de recolzament psicològic a la ciutadania per tractar els problemes post confinament.

11. Reforçar la regidoria d’Igualtat i LGTBI ja que durant el confinament les dones han de conviure més hores amb el seu agressor. El post confinament serà semblant. Molts joves LGTBI han de passar més hores amb la seva família, en alguns casos família que no els compren.

12. Vetllar per assessorar de forma contínua a les entitats del municipi sobre la legislació i els protocols existents en cada moment pel que fa a salut pública.

13. Crear una taula de convivència per modificar la normativa existent, entenent que l’ús més intensiu de l’espai públic pot incrementar els problemes en aquest sentit.

14. Buscar fórmules per mantenir viva la xarxa de voluntaris creada durant els dies més durs del confinament.

15. Endegar una programació cultural compatible amb les mesures de distància social i que faciliti l’accés gratuït a la cultura de la ciutadania, especialment afectada per l’anul·lació de la festa major d’estiu.

16. Fer, quan sigui possible, un cap de setmana amb activitats semblants a la festa major. Aquesta festa s’ha d’obrir amb un acte de recordatori de les persones que ens han deixat per la Covid-19 així com de reconeixement a tots els que han treballat per sortir d’aquesta crisi.

17. Prevenir l’increment d’abandonament d’animals que es pot donar degut a la situació de crisi.

18. Actuar de forma preventiva a nivell policial pel que fa a un previsible increment dels delictes més relacionats amb la crisi econòmica, com robatoris.

19. Comprovar i inspeccionar de forma continuada la correcta aplicació de les mesures sanitàries a comerços i a l’espai públic.

20. Garantir l’accés telemàtic a la nostra memòria. Endegar un procés de digitalització del nostre arxiu.

21. Incrementar la formació a la ciutadania en noves tecnologies. La nova situació requereix d’un ús més intensiu dels mitjans electrònics i l’administració ha de vetllar per l’alfabetització digital de la societat.

22. Mantenir la cooperació internacional.

Aquest eix és l’altre gran pilar d’aquest document, especialment allò que fa referència a ocupació. L’increment de l’atur ens ha situat en dades similars a les que teníem el 2015 (lluny, per sort, del pràcticament 20% d’atur del 2012), però això posa de manifest l’esforç que hem de fer en reforçar els nostres serveis d’ocupació.

Aquest eix també ocupa tot allò relacionat amb el teixit econòmic, principalment l’industrial i les estratègies per donar respostes a les seves necessitats, així com el teixit comercial, tradicionalment feble a la nostra vila.

23. Fer un esforç de seguiment des de Can Gavarra de la situació a les empreses i acompanyament en el cas que sigui necessari.

24. Posar en marxa una línia d’ajuts per a persones emprenedores amb l’objectiu de fomentar l’ocupació i la reactivació econòmica.

25. Revisar i millorar la comunicació de Can Gavarra.

26. Dotar el POL de les eines necessàries per donar suport als i les demandants d’ocupació, facilitant entrevistes telemàtiques i l’ús de mitjans TIC.

27. Treballar una nova línia de plans d’ocupació amb les diferents subvencions de Diputació i Generalitat. Aquesta línia ha de buscar la reinserció laboral de les persones aturades.

28. Complementar amb recursos propis la dotació econòmica rebuda per a plans d’ocupació si es creu convenient.

29. Posar en marxa una línia de subvencions per a comerços tancats durant el confinament o que, malgrat obrir, hagi reduït els seus ingressos (Convocatòria oberta el 22 de maig del 2020).

30. Iniciar una campanya de compra al municipi que s’allargui fins a principis del 2021.

31. Millorar la comunicació institucional amb el sector comercial.

32. Facilitar espais físics de difusió amb la gratuïtat d’anuncis al butlletí (aprovada al Ple Extraordinari Urgent del 27 d’abril del 2020).

33. Donar un espai de gestió pròpia a l’app municipal per a cada comerç.

34. Buscar fórmules per fomentar la digitalització del comerç minorista.

35. Crear una línia d’ajuts al sector comercial per subvencionar l’adquisició de material fungible extraordinari degut a les mesures de reobertura.

36. Posar en marxa una línia d’ajuts per a la renovació física dels establiments comercials del municipi.

La sortida de la crisi no pot deixar de banda la cura del nostre espai públic, espai de relació entre les persones ja sigui als nostres carrers i places com als nostres equipaments. En aquest sentit, hem de treballar perquè aquests espais siguin segurs.

D’altra banda, es posa de manifest més que mai la necessitat de treballar estratègies de transició energètica i ecològica. D’una banda, perquè el futur més immediat passa per l’economia verda i, de l’altra, perquè la reducció de consums allibera despesa econòmica.

37. Adaptar l’espai públic a la nova realitat, millorant la informació sobre la necessitat de mantenir distàncies a la via pública (durant l’última setmana del mes de maig s’han senyalitzat voreres i passos de vianants) i valorant increments d’espais per a vianants on es cregui necessari.

38. Adaptar els equipaments als nous requeriments: provisió de gel hidroalcohòlic; mampares als espais d’atenció ciutadana; senyalització de distàncies, etc.

39. Finalitzar la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que ens ha de donar, entre d’altres, estratègies de reducció de l’ús del transport privat.

40. Reforçar la informació sobre la importància, en termes de salut, de moure’s a peu o en bicicleta.

41. Treballar estratègies de transició energètica i ecològica que permetin reduir consums i millorar medi ambient.

Finalment és important que la feina interna del consistori es reorienti a la nova situació. En aquest sentit, l’Ajuntament ha de vetllar per ser un espai segur pels seus treballadors i treballadores així com situar al ciutadà al centre de l’atenció que es presta en un moment on els serveis públics seran més demandats i la informació més consultada.

42. Aprovar el pla de desescalada a nivell laboral, garantint la prevenció de riscos laborals alhora que els serveis a la ciutadania (aprovat el 12 de juny).

43. Mantenir el ritme continu de pagament a proveïdors amb l’objectiu de facilitar liquides ràpidament al teixit econòmic.

44. Cercar recursos a totes les administracions possibles i, alhora, treballar perquè l’impacte als ingressos propis sigui el mínim possible.

45. Posar en marxa l’atenció amb cita prèvia per controlar el fluxe de persones als equipaments.

46. Implementar el nou model d’atenció ciutadana de forma progressiva.

47. Posar en marxa la nova seu electrònica (Activada l’1 de juny) i anar millorant contínuament els seus continguts per facilitar els tràmits online a la ciutadania i empreses.

48. Garantir una millor i més intensa actualització de la informació a la pàgina web, aconseguir que sigui un veritable espai de referència informativa en un context de major consulta a través d’internet.

49. Treballar en comunicar tota la informació de forma clara, directa i transparent, lluitant contra la desinformació.

50. Evitar la tendència a reduir-ne la participació ciutadana en èpoques de crisi.

La Covid19 ha suposat una modificació de les expectatives tant en despeses com en ingressos que es van realitzar al pressupost del 2020. En aquest punt analitzem les despeses extraordinàries fetes i les previstes, les despeses previstes que no es realitzaran, els ingressos previstos que no es realitzaran.

Despeses extraordinàries fetes (despeses a 16 de juny)

Despeses extraordinàries previstes (En molts casos es tracta de quanties aproximades)

Despeses previstes que no es realitzaran

Ingressos que no es rebran

Per tot el que s’ha exposat, els grups municipals proposen al Ple l’adopció del següent ACORD:

Acceptar els compromisos que es recullen en el document transcrit anteriorment referent a la Taula per a la reconstrucció social i econòmica de Polinyà.

ACORD APROVAT PEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 8/07/2020